El dotze d’octubre, dia de la Hispanitat, se celebra el descobriment del continent americà, així com la posterior conquesta, domini i explotació dels seus territoris i la subjugació i genocidi dels seus habitants. Per a moltes és un dia d’exaltació de la pàtria espanyola, amb la consegüent demostració racista que comporta el seu patriotisme, un dia per onejar els seus símbols i enorgullir-se de la seva antiga supremacia per sobre d’altres pobles.

En general tots els discursos al voltant d’aquest dia giren entorn del domini cultural, polític, econòmic i territorial d’un poble sobre uns altres. Es parla de nacions oprimides, de llibertat dels pobles, d’imperialisme… Però en realitat l’imperialisme no deixa de ser l’exportació dels mateixos mètodes de submissió de l’individu que l’Estat exerceix dins de les seves pròpies fronteres. La imposició d’una cultura única homogènia, el domini territorial, el control de la població a través de la violència, del coneixement i de la necessitat, són les característiques que defineixen a l’Estat, a qualsevol estat, ja sigui un Estat imperialista amb afany d’estendre el seu domini cap a altres territoris, o un Estat creat després de la descolonització o la fragmentació d’un imperi.

Per això nosaltres que sofrim el control i l’amenaça, l’explotació i la necessitat, la manipulació i l’adoctrinament, la qual cosa més ens preocupa de l’existència d’un Estat Imperialista Español és que és un Estat. I la nostra llibertat mai passarà per la creació d’un altre Estat, sigui imperialista o no, sigui espanyol o no.

Contra tot intent de dominació o exclusió cap a nosaltres, contra tota imposició cultural, seguirem plantant cara.